Vídeos reivindicatius

 

Veure més vídeos

Jornada R al Fructuós

 

Veure més àlbums

Calendari Reivindicatiu

Avaluació sí però no aquesta! Per què estem en contra de les proves de competència?

Avaluació sí però no aquesta! 

Dijous 4 i divendres 5 de maig està previst que els i les alumnes de sisè de la nostra escola facin les proves de competència.

Des de la Xarxa d'Escoles Insubmises (on està adscrita la nostra escola) i la Comissió Reivindicativa fem una crida a les famílies per a fer objecció de consciència a les proves de competència de sisè.

Resumim els arguments que considerem essencials per legitimar l'objecció de consciència :

1.- Les proves de primària són antipedagògiques i discriminatòries Si deixem de banda l'estratègia política neoliberalitzadora dels governs central i autonòmic i passem a valorar les proves en sí mateixes, podrem constatar que acusen un quàdruple perjudici per al sistema: incompetència tècnica, regressió i distorsió pedagògica, precarització de la funció docent i discriminació de l'alumnat. Els projectes i els programes de cada escola es veuen alterats i modificats per tal d'aconseguir una 'bona posició' en l'escala de valor que aplica l'administració per assignar incentius en funció dels resultats.

En primer lloc, es produeix un frau metodològic en el fet que les proves avaluen un percentatge mínim de l'aprenentatge dels i de les alumnes i només se centren en dues o tres matèries obviant el desenvolupament integral i de tot l'espectre de cada criatura. No avaluen els procediments de l'aprenentatge, ni les metodologies i projectes de les escoles i dels seus docents en funció de les necessitats de cada col·lectiu, de les condicions socioculturals de l'entorn o de les particularitats de cada infant. I malgrat el reduccionisme flagrant de les proves, els seus resultats són utilitzats per classificar els centres en la seva totalitat.

En segon lloc, les proves controlen i condicionen el currículum i la pràctica docent ja que la imposició de les proves comporta la focalització implícita en els continguts marcats per l'autoritat i l'entrenament dels infants amb l'objectiu clar d'obtenir la millor nota possible. Els projectes i els programes de cada escola es veuen alterats i modificats per tal d'aconseguir una 'bona posició' en l'escala de valor que aplica l'administració per assignar incentius en funció dels resultats.

En tercer lloc, amb la introducció de les proves estandarditzades es precaritza la situació laboral dels mestres, que de sobte es veuen immersos en un sistema de gestió de resultats i rendició de comptes que els força a moure's en un entorn de competició, relacions de poder i incentius econòmics que distorsionen el sentit últim de la seva feina i vocació. 

Finalment, atès que les proves són estandarditzades i que no tenen en compte ni les peculiaritats socioeconòmiques i geogràfiques de cada centre, ni tampoc la situació personal de cada alumne/a, acaben esdevenint instruments clars de classificació i segregació de l'alumnat: les proves estandarditzades són, segons la LOMCE, les que poden ser tingudes en compte a l'hora de repetir curs o determinar l'accés a les diferents vies diversificadores de l'educació secundària com ara la FP Bàsica, i eliminen, per tant, la garantia d'una educació obligatòria universal per a totes les persones, independentment de la seva situació personal i socioeconòmica. 

Les proves de tercer i sisè de primària són l'eix vertebrador de la LOMCE: lluitar contra les proves és lluitar contra la LOMCE Les proves externes estandarditzades són un instrument fonamental dels sistemes educatius basats en la competència perquè permeten classificar els centres i establir rànquings entre ells.

2. Catalunya, examinadora avant la lettre, ja va crear una cultura de l'avaluació externa amb la LEC. Irene Rigau i Meritxell Ruiz insisteixen a dir que les proves de primària a Catalunya no corresponen a la LOMCE sinó a la LEC, afirmen que són les de sempre. En part és cert. La introducció de les avaluacions externes estandarditzades a Catalunya, ha estat una iniciativa estratègica pionera per poder introduir la cultura de la fiscalització externa a l'educació, de cara a la classificació dels centres i la seva immersió en un règim competitiu. No obstant això, la LOE, la llei anterior a la LOMCE, prohibia explícitament publicitar els resultats de les avaluacions externes per evitar, precisament, la comparació i l'establiment de rànquings entre centres. La Generalitat és l'administració pública pionera en permetre la publicació dels resultats d'avaluacions i en utilitzar les classificacions per premiar i castigar els centres. 

3. Ja en el curs passat, a Catalunya, la LOMCE es va desplegar tant en la forma com en el fons, i en aquests moments el Departament d'Ensenyament ja utilitza legalment les avaluacions per classificar centres. Malgrat les afirmacions de les dues darreres conselleres d'Ensenyament, Catalunya no només està aplicant la LOMCE de manera exemplar, sinó que torna a ser pionera, novament, en l'ús explícit de les avaluacions externes. La Generalitat és l'administració pública pionera en permetre la publicació dels resultats d'avaluacions i en utilitzar les classificacions per premiar i castigar els centres. Per ara ho està fent de manera discreta, subtil i encoberta disfressant les avaluacions d'informes que ja es publiciten i etiquetant els centres amb qualificacions que impliquen assignació de recursos. La primera peça de l'efecte dòmino ja està posada i només cal esperar una mica perquè a partir d'aquests resultats publicitats de manera dispersa i gradual, tots nosaltres acabem, inconscientment, naturalitzant els llistats de rànquings de les escoles.


* Informació extreta de la Xarxa d'Escoles Insubmises : https://xarxaescolesinsubmises.wordpress.com/

Deixa els teus comentaris

Post comment as a guest

0
Your comments are subjected to administrator's moderation.
termes i condicions.
  • No s'han trobar comentaris